Proposem dur a terme un seminari d’investigació bimensual durant la tardor de 2021 per posar al focus de les nostres reflexions la qüestió de la diferència sexual en la seva riquesa i obertura constitutiva. Cada sessió s’organitzarà al voltant d’una presentació en què s’explorarà alguna de les perspectives de la diferència sexual – entre les presentades a continuació, o bé no previstes en el nostre text – seguida de comentaris, preguntes, debat.

Irigaray obre l’Ètica de la diferència sexual afirmant que la diferència sexual (DS) és el problema que li toca pensar a la nostra època. Nosaltres responem a la seva interpel·lació i ens preguntem per l’actualitat de la pregunta per la DS. És a dir, considerem que actualment es pensa la opressió, la discriminació i, sobretot, la identitat (sexual, de gènere, racial, social, i etcètera), però no la diferència sexual. Ens preguntem: ¿per què? Una possible resposta és que l’època d’Irigaray ja no és la nostra – i llavors cabria preguntar-se quina és la nostra. Una altra via és considerar que segueix sent pertinent, però que la seva opacitat i profunditat la torna una pregunta escorredissa i difícil de comprendre.

Aquest punt de partida obre tota una sèrie de plantejaments. Per una banda, ens interessaria pensar la DS com una clau d’intel·ligibilitat per abordar algunes de les categories fonamentals de la nostra tradició occidental: la cultura i la naturalesa, el parell subjecte-objecte, la subjectivitat i els seus processos de conformació, els vincles comunicatius i afectius, així com les condicions de l’organització jeràrquica de la diferència. Seguint també amb la tradició del pensiero de la differenza sessuale, destaquem el sentit de la DS com a condició; no busquem assenyalar el “què” de la DS, el seu contingut, sinó el seu desplegament en el enllaç indissoluble entre praxis, ordre simbòlic i matèria. És igual de rellevant indicar el fet que els interrogants de tipus ontològic plantejades genuïnament en els feminismes dels 70 emanen fonamentalment d’una sèrie de pràctiques que posen en crisi els espais teòrics, i que per aquest mateix motiu la relació entre teoria i pràctica és un element de contestació habitual en el seu si.

Des dels nostres estudis respectius, detectem com a mínim tres nuclis d’interès en el marc de la pregunta per la DS:

 –  Actualitzar el significat i les conseqüències de la diferència sexual entesa com a praxi tal i com es formula a finals del segle passat, és a dir, descrita com una diferència indeterminable teòricament que es defineix en les relaciones efectives entre els sexes. Aquest èmfasi en la praxi apunta al fet que en tota relació i negociació concreta cada una i cada un posa en joc i fa emergir allò que la DS implica a nivell ontològic, polític i ètic. Entre d’altres, Collin considerava que, en el marc del feminisme, “praxi de la diferència” indicava desplaçament (postergar, diferir) i no assignació identitària.

 –  La suspicàcia de vàries feministes de la dècada dels 70 respecte a la correlació teòrica entre les conseqüències de la “mort del subjecte” i la “feminització del pensament” efectuada pels seus contemporanis, els filòsofs i pensadors homes. La DS configura així un escenari d’interpel·lació en el que es posa en joc el lloc d’enunciació de l’”enigma del femení”, mobilitzant una lectura crítica de la ‘feminització del pensament’ i la cancel·lació de la singularitat de l’experiència sexuada.

 –  La diferència sexual i la seva relació amb la diferència ontològica. Aquesta relació podia ser llegida, en primer lloc, en virtut de certa solidaritat conceptual en la que ambdues són pensades com a condicions irreductibles i estructurants de la realitat. La relació també pot ser llegida entenent que la DS seria una manifestació de o el dir la diferència ontològica. Finalment, és possible considerar-la una relació paradoxal o una no-relació.

 

Castellano

Diferencia Sexual: ¿Una ontología práctica?

Proponemos llevar a cabo un seminario de investigación bimensual durante el otoño de 2021 para poner en el foco de nuestras reflexiones la cuestión de la diferencia sexual, en su riqueza y apertura constitutiva. Cada sesión estará organizada alrededor de una presentación en la que se explore alguna de las perspectivas sobre la diferencia sexual – de las señaladas a continuación, o también alguna no prevista en el texto –, seguida de comentarios, preguntas y debate.

Al principio de Ética de la diferencia sexual, Irigaray afirma que la diferencia sexual  (DS) es el problema que nuestra época debe pensar. Nosotras respondemos a su interpelación y nos preguntamos por la actualidad de la pregunta por la DS. Es decir, consideramos que actualmente se piensa la opresión, la discriminación y, sobre todo, la identidad (sexual, de género, racial, social, y etcétera), pero no la diferencia sexual. Nos preguntamos ¿por qué? Una posible respuesta es que la época de Irigaray ya no es la nuestra – y entonces cabría preguntarse cuál es la nuestra. Otra vía es considerar que sigue siendo pertinente, pero que su opacidad y profundidad la vuelve una pregunta escurridiza e inasible.

Este punto de partida abre por tanto una serie de planteamientos. Por una parte, nos interesaría pensar la DS como una clave de inteligibilidad para abordar algunas de las categorías fundamentales de nuestra tradición occidental: la cultura y la naturaleza, el par sujeto-objeto, la subjetividad y sus procesos de conformación, los vínculos comunicativos y afectivos, así como las condiciones de la organización jerárquica de la diferencia. Siguiendo también la tradición del pensiero de la differenza sessuale, destacamos el sentido de la DS como condición: no buscamos señalar el “qué” de la DS, su contenido, sino su despliegue en el enlace indisoluble entre praxis, orden simbólico y materia. Igual de relevante es señalar el hecho de que las interrogantes de ‘corte ontológico’ planteadas genuinamente en los feminismos de los años 70 emanan fundamentalmente de una serie de prácticas que ponen en crisis los espacios teóricos, y que por ese mismo motivo la relación entre teoría y práctica es un elemento de contestación habitual en su seno.

Desde nuestros estudios respectivos, detectamos por lo menos tres núcleos de interés en el marco de la pregunta por la DS:

–  Actualizar el significado y las consecuencias de la diferencia sexual entendida como praxis tal y como se formula a finales del siglo pasado, es decir, descrita como una diferencia indeterminable teóricamente que se define en las relaciones efectiva entre los sexos. Este énfasis en la praxis apunta a que en toda relación y negociación concreta cada une pone en juego y hace emerger lo que la DS implica a nivel ontológico, político y ético. Cierto es que, entre otras, Collin consideró que, en el marco del feminismo, “praxis de la diferencia” indicaba desplazamiento (postergar, diferir) y no asignación identitaria.

 –  La suspicacia de varias feministas de la década de los 70 respecto a la correlación teórica entre las consecuencias de la “muerte del sujeto” y la “feminización del pensamiento” de manos de sus contemporáneos, los filósofos y pensadores varones. La DS configura así un escenario de interpelación en el que se pone en juego el lugar de enunciación del ‘enigma de lo femenino’, movilizando una lectura crítica de la “feminización del pensamiento” y la cancelación de la singularidad de la experiencia sexuada.

 –  La diferencia sexual y su relación con la diferencia ontológica. Esta relación podría ser leída, en primer lugar, en virtud de cierta solidaridad conceptual en la que ambas son pensadas como condiciones irreductibles y estructurantes de la realidad. A su vez, en dicha relación también se puede leer que la DS sería una manifestación de o el decir la diferencia ontológica. Por último, es posible considerarla como una relación paradójica o una no-relación.